divendres, 26 de juliol de 2013

Conte 13. Els tres porquets. O com explicar a la canalla el negoci immobiliari dels bancs.

Un altre conte per a la canalla. Per a que expliqueu als més petits i petites que passa amb l'accés a la vivenda, per què hi ha cases sense gent i gent sense cases i com el poble s'organitza davant d'aquest problema.
En homenatge a l'organització popular el regalo a la PAH, però no oblido a totes aquelles cases i centres socials okupats que han estat bressol de molta pedagogia i punta de llança de les lluites socials.

Els tres porquets. O com explicar a la canalla la raó d'okupar.

Hi havia una vegada tres porquets que van marxar de casa el pare i la mare. 
El germà gran va llogar una petita casa de palla a un poblet d'interior. Quan va entrar a viure tot semblava genial, però amb el pas dels dies va adonar-se que el vent fred passava a través de la palla, que quan plovia es mullava i que se sentia molt el soroll de fora. Va anar a queixar-se al LLop Immobiliari però el contracte l'obligava a estar un any pagant el lloguer. 
- Però tu m'has enganyat. Aquí no s'hi pot viure!- va dir-li el Porquet Gran al Llop Immobiliari.
- Em sap greu porquet però tu vas signar un contracte!
El Porquet Gran va decidir no pagar el lloguer mentre buscava un altre lloc on anar a viure. No creia just pagar diners per viure en un lloc on es mullava quan plovia, tenia fred quan feia vent i sentia tots els sorolls del carrer. El Llop immobiliari no l'havia avisat de tot allò. L'havia enganyat! 
Un matí el Llop va picar a la porta:
- Porquet Graaaaan! Has de pagar.
- No vull. Tu m'has enganyat i jo busco un altre lloc on viure sense fred, ni soroll, ni goteres. Però fins que el trobi necessito una llar.
- O pagues o et faig fora immediatament!
- Deixa'm estar una setmana i trobaré un lloc, però ara no tinc on anar i hauria de dormir al carrer.
-Això és el teu problema! Suuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuurt! va cridar el Llop Immobiliari emprenyat.
El Porquet Gran va veure com el Llop Immobiliari començava a bufar molt fort i les finestres s'obrien, i la teulada va arrencar-se i les parets de palla tremolaven fins a sortir volant.
El Porquet Gran no tenia on anar. L'havien fet fora de casa seva, havia estat desnonat i fugia a corre-cuita de les urpes del Llop Immobiliari.

El Porquet Gran, per no dormir al carrer, va anar a viure a casa del germà mitjà. El Porquet Mitjà vivia en una casa de fusta a la vora del riu. L'havia comprada. No tenia prou diners i el banc li va deixar uns quants. Els havia de tornar amb uns interessos (diners de més) però li feia feliç pensar que podria gaudir d'aquella casa. Fa uns mesos el Porquet Mitjà s'havia quedat sense feina i no podia pagar els diners a el banc.
Aquella mateixa vesprada el Llop Banquer va picar a la porta.
- Porquet Mitjà! No m'estàs pagant els diners.
- Perdona, és que m'he quedat sense feina. Quan pugui t'ho pagaré.
- Això és el teu problema! Si no me'ls tornes demà em quedaré casa teva per sempre i quan tinguis feina m'hauràs de tornar tots els diners que em deus i més, pels maldecaps que em dones. Tu perds!
- Quan tingui feina t'ho pagaré. Ara no puc
Al dia següent el Llop Immobiliari va aparèixer i va demanar els diners. Cap dels dos porquets tenia prou diners per pagar així que el Llop Immobiliari va bufar fent trontollar les parets de fusta. Els dos germans s'agafaven fort mentre els porticons colpejaven les finestres, el sostre s'enlairava i finalment les parets van sortir volant i els dos porquets -gran i mitjà- van sortir corrents.

Els dos germans van anar a veure el Porquet Petit a ciutat, Vivia en una casa de maons una mica atrotinada. Li van explicar tot el que havia passat. El Germà Petit els hi va explicar la seva història:
- Aquesta casa que veieu no és ni de compra ni de lloguer. És okupada. Aquesta casa estava abandinada, ningú li feia cas, s'hi criaven les rates i les parets queien. Jo l'he netejat, l'he arreglat i me'n cuido d'ella. Com no m'agrada que els Llops tractin així les cases ni m'agrada que robin diners i enganyin als porquets vaig decidir entrar sense avisar els llops, sense pagar pagar i no he deixat que em facin fora. Jo no tinc casa i aquesta casa no té qui l'habiti. Sembla que ens necessitem!
Els dos germans van dir alhora:
- I no et fa fora?
- Li he dit que no penso marxar. Ja vindrà una altra vegada i li haurem de plantar cara. Viure okupant no és un regal, és una manera de plantar cara als Llops! S'ha de ser valent.
I els tres germans van viure a la casa de maó okupada.
Als pocs dies va venir el Llop Immobiliari:
- Porquet Petit! O pagues o marxeu!
- Tenies la casa abandonada. No penso pagar! Aquesta casa l'he arreglada i la cuido jo, ara és meva.
- Arrrgg! És meva perquè ho diu aquest contracte! O surts o et faré fora!
- A mi el contracte no m'agrada. Perquè tu no la cuides i només la fas servir per enganyar a altres porquets. Nosaltres cuidem la casa i l'omplim de vida.
- Aaarrrrggg!- va fer el Llop.

El Llop Immobiliari va començar a bufar però les parets no es movien. Els porquets van abraçar-se i van fer "viscaaa!" Però el Llop Immobiliari no es rendia i va trucar als altres Llops.
El Llop Immobiliari, el Llop Bancari i el Llop Policia van començar a bufar però els maons eren més forts!
Els porquets estaven tranquils a dins de casa. 
Els tres Llops van fer una escala i van començar a pujar per la paret fins la teulada.
- La xemeneia! Volen entrar per la xemeneia!- Va dir el Porquet Gran.
- Doncs encenem la llar de foc!- assenyalà el Petit.
El Llop Immobiliari van arribar a la xemeneia seguit dels altres dos i s'hi van escolar per fer fora els tres germans, però quan va aterrar la llar de foc era encesa i van sortir disparats com tres coets i amb els culs calents!

"Visca, visca, viscaaa!" Els tres porquets havien guanyat als llops i ara viuen tranquils fins que tornin per fer-los fora, però no ho posaran fàcil als llops estafadors. Al balcó de la casa han penjat una pancarta que posa "marxarem quan els Llops deixin de robar, mentir i fer mal als porquets".
El dia que el Llops tornin els porquets hauran de tornar a lluitar per a fer-los fora. 

Cap comentari:

Publica un comentari