divendres, 28 de juny del 2013

Conte 9. El faquir i la pantera.

El faquir i la pantera. 
Avui m'han sortit uns granets a l'esquena i he anat al metge. No pas preocupat per la meva salut! La salut és un aspecte sobrevalorat a la nostra societat per tal d'encolomar "elecase" i "munites", vendre articles d'esport a totes les llars i fer negoci amb altres elements com cremes, productes ecològics i cubells de gestió de residus. Jo he anat per una qüestió de vertadera importància. Tenia pensat anar a la platja i no volia semblar un aprenent de faquir, aquells personatges que s'estiraven a dormir la mona sobre els vidres de les ampolles de la nit anterior. Però de faquirs ja no en queden ni a la cua de l'atur. Des que s'estudia física a l'ESO tothom sap que si t'estires recolzant tots els punts de l'esquena alhora no exerceixes suficient força sobre cap punta per a tallar-te. Descobert el truc, arruïnat l'ofici.

De totes maneres he anat a la platja amb el meu carnet de faquir penjant del coll i el meu banyador de propaganda de patates fregides a la motxilla. I entre bany i bany i de miradeta en miradeta he lligat. Anant de faquir pensava que lligaria amb una antropòloga o historiadora, per allò de les coses antigues o desaparegudes, però no. He acabat a la facultat de filologia entre fotocopiadores en marxa posant la música de fons a un sexe acadèmic. Una noia que podria semblar ben bé un àngel dels que toquen l'arpa entre núvols blaus i que en encendre les fotocopiadores i deixar-se anar la cua fa sentir-te enmig d'un documental de panteres de la National Geographic. Ja ho canten Antònia Font: que sexi, que freda, que dolça. Hem abandonat la sala de fotocòpies oblidant centenars de documents gràfics: racons del nostre cos fotocopiats de vegades sols i de vegades acompanyats per un racó de l'altre. Natges en blanc i negre, petons al coll il·lustrats, retrats entre cames...

En sortir de la facultat m'ha fet un petó i m'ha dit que el nom que m'havia donat era fals, que el número de telèfon que m'ha apuntat a la mà dreta era del seu pare i que aquella no era la seva facultat. 
- Això no va enlloc.
-I què et penses que sóc faquir, jo? 
I quan aquella faldilla gira la cantonada ploro.

Però no desespereu, encara queden romàntiques.


dimecres, 5 de juny del 2013

Conte 8. Subversió popular als contes. Només quedem nosaltres.

Vaig fer el salt al món dels contes a la cerca d'un racó on amagar les meves vergonyes que no són altres que sentir-me inútil i perdut en aquest escenari social d'anomalies habituals. Anomalies habituals: oxímoron propi dels temps que vivim. Trobant més coherència en la fantasia que en la realitat vaig estar a punt de quedar-m'hi d'okupa amb els tres porquets, desallotjats de les seves primeres cases però resistint en aquesta tercera al Llop Immobiliari. Van encendre el foc quan va caldre i no els hi va gens malament!

Subversió popular als contes. 
Només quedem nosaltres.
Intento anuar paraules com qui fa macramé, però no tothom que trena fils fa coses maques i jo sóc d'estil modest i poc novedòs en un mercat saturat entre intel·lectuals i noms de la pantalla. No jutjo! Dic que és una porta atapeïda i al meu gust amanida amb condiments discordants. Més per formes i contingut que per estil o gràcia, que això és subjectiu. Com tot en realitat. O no. Se que el meu [estil] l'he de llimar, i pulir, i pintar, i enriquir, i farcir, i podar, i en definitiva: canviar. I els canvis espanten i són difícils. 

- T'espanten? Però no et dius revolucionari?
- Tu calla, traïdora de la classe obrera! I no miris què escric, això és cosa meva!
-Doncs no escriguis en una taberna, veste'n a casa.

El Mag Merlí s'ha col·locat i puja a la barra per garantir l'espectacle a la resta. Brama:
- Plou i fa sol i les bruixes es pentinen! I jo les miro. Bruixes desarrelades que han perdut el nord i els seus orígens en la cerca d'un Príncep Blau. M'en ric del Prínceps blaus jo! 
Bruixes que han oblidat com tombar Blancaneus a cop de poma, que han arraconat la lluita de classes per la lluita d'un Príncep Blau. Els Prínceps Blaus no existeixen! Són els pares! Visca la Repúblicaaa...

Personatges de la taula del fons s'el miren i fan que no amb el cap. És una taula que parla sobre la incursió capitalista en el món dels contes populars. Miro atent i veig com la Rateta que escombrava l'escaleta fa un glop lent s'aparta els cabell molls que se li enganxen a la cara i parla. Paro l'orella:  
- ...princeses que van perdre la innocència i la virginitat. Una lluita d'anys! Però ara, en quin glop van perdre la dignitat com a dones? On han venut els nostres principis? Princeses que s'han convertit en mites de la flexibilitat i l'erotisme a cop d'escot, mini i cubates. I de molta imaginació pels racons del bosc. 
La Rateta és coneguda arreu pel seu feminisme transformador. 
Ara parla el Pirata Barbaroja que arrossega anys de lluita en l'acció directa:
- ...quin model de fantasia volem? Llops a l'atur, Hamsel i Gretel diabètics, prínceps que ja no monten a cavall si no que se l'injecten... Citant Cliffort i com a advertència a la decadència dels contes, els personatges dels principals contes populars estem prenent "una tolerància buida que, al no comprometre a res, no canvia res" i què cal canviar!
Mary Poppins deixa espurnes a la foscor del derrotisme . En una mà duu un paraigües petit, negre i plegable i en l'altre no sosté res. Parla contundentment suau:
-No extenguem el derrotisme. Prenc del tinter de Saramago que "amb els pensaments tota cura és poca, que alguns els presenten amb aire d'inocència hipòcrita i després, però ja massa tard, manifesten que són malvats." I no és pas un retret senyor Barbaroja, però mesurem cada centímetre de l'objectiu efecte dels nostres mots i no només la subjectiva intencionalitat de les paraules.
Un jove Pere Sensepor, s'alça amb el fusell a l'esquena. Tothom coneix la seva història i com va vèncer el llop i inevitablement se li té un respecte pel qual es fa el silenci on s'obre pas la seva veu:
-No oblidem que cada cop són més les Caputxetes Encaputxades que okupen aquells llibres buits de contingut per a que recuperin el sentit i la funcionalitat literària més social. I no oblidem que els set nans de Blancaneus es van rebelar en contundents vagues indefinides i que ja disposen de condicions de treball dignes. Ni els porquets que resisteixen a l'atac immobiliari. No oblidem els brots de resistència i unim-nos a aquesta nova época de lluites i deixem d'emmascarar la por rere la dialèctica de les excuses. Hamsel i Grettel van perdre el nord perquè els Corbs Bancaris els hi van robar les poques molles que tenien, no permetem que això torni a passar! 

Dies després s'ocupen els terrenys del Bosc de Sherwood on la població rebel s'autogestiona i organitza una lluita que no és només de resistència al bosc sinó també una ofensiva liderada per Robin Hood contra la classe explotadora.

Ànims!