dissabte, 20 de juliol de 2013

Conte 12. Joc d'ombres.

Fa gairebé dos anys d'aquest conte. La revista TimeOut! Barcelona li va donar el primer premi del seu concurs de relats eròtics. (Poca competència, tot s'ha de dir) Li trec la pols i aquí us el deixo, per si en aquestes nits d'estiuet i poca roba en voleu fer un bon ús. 

Joc d'ombres.
Soparem en un bon restaurant i ballarem música francesa. Després la despullaré com es despulla a les muses: apartant-li lentament els tirants mentre deixo que noti el meu alé al clatell, el vestit li llisqui per les seves corbes fins als turmells i em descobreixi un conjunt de roba interior per a l'ocasió. Ella es girarà i amb una mirada trapella, em llençarà al llit i em despullarà, li agradarà la sorpresa “mmm... portes tanga” però aviat me'l traurà. S'aixecarà del llit i m'apuntarà amb el dit, com dient “quiet, no et moguis”. Jo observaré el moviment dels seus malucs mentre camina cap al seu escriptori. Seurà i començarà a escriure amb mig somriure mossegant-se el llavi. No entenc res, escriptora havia de ser!

Pararà d'escriure i es passejarà el bolígraf per la boca morbosament mentre em mira per sobre les ulleres. Em deixaré caure al llit i tot i estar sol notaré una llengua que em llepa del coll al melic. Aixecaré el cap i la miraré, la veuré riure i tornar a escriure.
Notaré com si me l'agafessin molt fort i em masturbessin. No ho entendré, però veient que no hi puc fer res em deixaré fer. La miraré i ella de nou destaparà el boli i escriurà a la seva llibreta. El taparà i mil sensacions m'envairan, em deixaré caure i a l'ombra de la llum d'ambient la veuré amb el cap entre les meves cames. Se'm posaran els ulls en blanc i perdré la visió. Serà impressionant, serà màgic. Quan aconsegueixi veure-hi de nou veuré com acaba de tapar el bolígraf, es traurà les ulleres, em mirarà i començarà a tocar-se. Jo ho notaré i decidiré, sense comprendre, gaudir d'aquesta màgia. Veuré l'escriptora com es masturba mirant-me però a l'ombra com em cavalca a tota pressa. Em correré i es correran.

S'aixecarà de la cadira on s'ha masturbat, s'estirarà al llit al meu costat i em donarà el bolígraf: “ara et toca a tu”. Les següents hores les ombres es projectaran per tota l'habitació en postures impossibles i fantasioses jugant a ser contorsionistes del sexe. Però si les fantasies són fantasies, és perquè no cal que puguin ser veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari