Avui dedico el conte a tota aquella gent que està fora del país en l'exili laboral o polític, a la gent que viatja, a la que porta un xiringuito en un país llunyà dedicat a totes les persones que han somniat muntar-se un xiringo a l'altre punta del món, a la que roman fora per plaer i per estudis, a la que no pensa tornar i a la que només pensa en tornar.
Nit de por.
[Última hora] Múltiples atacs a la Castanyera.
Greenpeace presenta una querella contra la Castanyera per la destrucció d'un
ecosistema on s'hi havien descobert 42 noves espècies de puces. l'institut de secundària del Barri denuncia la Castanyera per robar plata líquida del laboratori. El Defensor del Consumidor i la Cambra de Comerç interposen denúncia per competència deslleial a la Castanyera.
L'octubre mor
amb la mateixa sensació que els darrers anys. La plaga imperialista
ortigava la ciutat amb Halloween, la tradició invasora s'havia
menjat cada cantonada de la ciutat carcomant els propis costums i
tradicions i la Castanyera sentia que ni el cobrador del frac li feia
cas. Ignorada. Sola. Però no impotent. Desafiant. És la nit de tot
Sants i algunes famílies cerquen l'empatx a cop de castanya i
moniato, brinden amb ratafia per oblidar hipoteques i s'endolcen
l'amargor de la vida amb panellets de la sogra. El que no saben és
que als carrers s'esdevé una batalla folklòrica.
Amb el mocador, els
esclops i la faldilla, la Castanyera planta la paradeta disposada a
defensar la seva parcel·la de tradició. Torra castanyes a mode
reivindicatiu tenyint els carrers amb l'olor de llenya cremada. El
fum sempre és batalla si no prové d'un canut de reconciliació o
d'un piti post-polvo. L'olor del foc que torra reclama el propi espai
volent foragitar carbasses decorades amb somriures necessitats
d'ortodòncia, infants vestits de vampirs per tenir una excusa per
apedregar casa la veïna i adolescents que aprofitant l'avinentesa de
la festivitat anglosaxona s'han vestit com putots dient que són
bruixes.
Es pon el sol i la
Castanyera tanca la parada i obre veda de cacera. Còmode i discreta
alça a cada passa barricades de tardor. Un grup de bruixes surt d'un
bar on no han deixat ni gota, ni guita, ni cambrers. Durant l'etílica
bacanal s'hi han passat per l'entrecuix els cambrers, els gats i els
corbs. La Castanyera s'apropa a les escombres aparcades a la zona
blava i amb els crits del sexe més cruel de fons, remena escombres.
Després dels riures, el
sexe i l'alcohol les bruixes saciades de vici s'apropen a
l'aparcament i pugen a les seues escombres. En fer el toc d'encesa
per alçar el vol BOOOM! Centenars de trocets de bruixa han decorat
l'estret carreró on un gat buscava sardines. Dues escombres bomba
han esmicolat les bruixes en bocins del tamany d'un dau. Ara els gats
fan tiberi de les seves antigues dominants.
Un Home Llop mancat
d'higiene i de modals s'amaga entre la brossa i les ombres d'un parc:
un històric polvorí que ha esdevingut polvòdrom. Un espai d'orgull
per als patriotes de la ciutat i un amagatall públic per a parelles,
amants i oportunistes que volen follar-se o fins i tot fer-se l'amor
en un racó fosc d'una ciutat amb més llum que sentit comú. Pel
camí empedrat de la bassa apareix una noia de cabells llargs i
faldilla curta, d'ulls petits i pits grossos i de caminar angelical i
intencions furtives. L'Home Llop salta enmig del camí mostrant les
seves urpes, puces i ullals amb un rugit que desprèn tanta pudor com
grumolls de l'antiga víctima. La noia... (Destapem-la!) La
Castanyera mira de reüll al seu voltant i en veure's acompanyada de
la soledat de parelles que no miren més enllà del seu pubis somriu
i entoma la fona i una castanya. Dispara el fruit de tardor a
l'entrecella de l'Home Llop que continua movent els braços i
esquitxant saliva sorollosament fins que el cop de castanya el deixa
ulls en blanc i cos inert. Cau deixant sense hàbitat a centenars
d'animals que procreaven silenciosament entre la brutícia del seus
cabells. Com el humans entre la brutícia del parc.
Al balcó de l'àtic de
l'edifici més alt de la ciutat, d'es d'on es veuen tots els llums
que il·luminen aparadors i enfosqueixen ideals, la Castanyera i en
Dràcula brinden pels darrers assassinats.
Per a ella és un brindis
de victòria.
Per a ell el brindis és
un preludi a enllitar-se amb aquell àngel de la nit que sota
aparença innocent, ha pres vides. Molt excitant.
En la brisa que eriça la
pell de la Castanyera s'hi respira el dol d'aquelles tribus urbanes
que es masturben amb l'estètica del Dràcula. Per a ella és un
brindis de victòria. Per a ell la mort és mort i la Castanyera una
dona preciosa a seduir i oblidar al matí següent.
Un brindis, una mirada
sensual i el Dràcula nota com tot se li remou per dintre. Amor? Es
sorprèn dient. Però la Castanyera enlloc de despullar-se, despulla
la veritat: “Amor? No, hydrargyrum. També conegut com a plata
líquida” Bona nit amor meu.
