Mentre em pregunto si la meva inspiració l'he acomiadada sumant-me a la moda imperant o me l'han robada en una nit de mal recordar entre fumeres i balancins us deixo el darrer escrit que vaig fer presentable. Va ser el darrer dia del curs d'expressió escrita a la Barraqueta.
L'exercici va estar interessant. Ens va donar un inici comú: frase i mitja socialitzada d'un llibre d'algun autor reconegut que ni recordo ni reconeixeria. Cadascú de nosaltres havia de tirar del fil amb la seva imaginació. Històries dispars.
Eus aquí la meva!
De mates, butà i gessamí.
Del pis en recordo les parets i el balcó, amb vistes a l'escorxador. L'escorxador! Ara sembla un senyal en el que no m'hi vaig fixar.
Vaig pujar després d'un sopar d'antics alumnes. Ella va obrir la porta d'una sessió de sexe furtiu. L'havia desitjada tant a l'institut... I allà hi érem fent realitat totes aquelles idees que motivaven les meves masturbacions d'adolescència. La meva antiga profa de mates i era brutal al llit!
Trencàvem les lleis de l'aritmètica, i la geometria, i qualsevol cosa que intentés engabiar en fòrmules la realitat. Però segur que alguna de les seves teories a les que jo mai prestava atenció deuria advertir de la possibilitat del no infinit. I va passar.
Recordo com ella em cavalcava i que les parets salmó de l'habitació es fonien amb el color de la seva pell. Perdia la vista... quan es va sentir el "clic" de la clau. La clau! Ho havíem sentit, ens ho llegíem als ulls. El seu índex va assenyalar el balcó: un pedaç de terra amb barana modernista amb vistes a l'escorxador.
[Aquest final l'he expropiat per a un altre projecte. Com rarament algú visitarà això he posat més en valor un altre espai (no virtual). Si tu has llegit això, em sap greu. Demana'm-ho i te l'explico.
Gràcies per entendre-ho.
Salut]
Gràcies per entendre-ho.
Salut]
