[Uni]Vers de Nadal.
El sentit de celebrar el solstici d'hivern.
El sentit de celebrar.
Qualsevol data és una bona excusa per treure'n profit, i Nadal és un dia per exprimir la felicitat amb la gent del nostre entorn. Sempre hi ha qui es masturba amb Nietzsche i altres renegants de la socialització i es repeteix en queixes sobre els dinars familiars o d'amistat, però generalment just qui remuga en té (d'àpat de Nadal). Perquè part de la felicitat dels àpats familiars consisteix en la queixa. En lamentar-nos entre nosaltres del tostón d'àpat per a que l'amic, amiga o símil se'ns compadeixi de nosaltres (que ja ens agrada) o ens expliqui un àpat encara més nefast i ens sentim bé perquè el nostre podria haver estat pitjor. Però tot -allò bo i allò lamentable- batega amb l'objectiu de fer-nos sentir bé.
Només apreciem la mancança. Només quan una llauna de Damm i les sobres del sopar de fa dos dies substitueixen el dinar de Nadal enyorem el tiet que repteix les anècdotes de la mili (com cada any), l'àvia posant a prova els límits del teu plat i el teu estòmac, l'altre tiet borratxo tirant els trastos a la teva parella, la teva mare explicant anècdotes ridícules de la teva infància (o no tan infància), el merda de gos de la parella de la pija de ta cosina que t'ha robat de la mà el canapé, els cosins fumant porros d'amagat al terrat, el nebot amb el seu regal de tió (una trompeta. Gràcies avi) i la cua de lavabo perquè la cosina (la punk no la pija) ocupa el vàter per vomitar la ressaca de tots el cubates d'ahir a la nit. I a sobre a la cua t'has trobat amb la teva tieta que va de tort, amb la plorera del vi marca BonPreu dien-te que mai la vas a veure, i que ella t'ha cuidat tant, i que tu ja no l'estimes. Tu penses que el teu cap treballa frenèticament buscant l'excusa per marxar d'aquell infern, però en realitat treballa frenèticament buscant l'excusa per anar a explicar a la teva colla lo dura que és la vida a la teva família.
I els regals. Tan criminalitzats per la cultura consumista. Però quina millor manera de veure reflectida la teva felicitat en els ulls de l'altre? Per això regalem! Perquè en no poder veure la pròpia felicitat en els nostres ulls, la busquem en la mirada de la resta. El que et gastis i on t'ho gastis és cosa teva, de la teva consciència i de la teva inconsciència.
En fi, bon solstici d'hivern per a la penya alternativa i bon Nadal per als que reivindiquen els clàssics o els evangelis. A triar.
En fi, bon solstici d'hivern per a la penya alternativa i bon Nadal per als que reivindiquen els clàssics o els evangelis. A triar.
I -m'avanço- amb un feliç Sant Esteve (la segona oportunitat de matar el gos de la cosina que et roba els canapès de la mà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada