Vaig fer el salt al món dels contes a la cerca d'un racó on amagar les meves vergonyes que no són altres que sentir-me inútil i perdut en aquest escenari social d'anomalies habituals. Anomalies habituals: oxímoron propi dels temps que vivim. Trobant més coherència en la fantasia que en la realitat vaig estar a punt de quedar-m'hi d'okupa amb els tres porquets, desallotjats de les seves primeres cases però resistint en aquesta tercera al Llop Immobiliari. Van encendre el foc quan va caldre i no els hi va gens malament!
Subversió popular als contes.
Només quedem nosaltres.
Intento anuar paraules com qui fa macramé, però no tothom que trena fils fa coses maques i jo sóc d'estil modest i poc novedòs en un mercat saturat entre intel·lectuals i noms de la pantalla. No jutjo! Dic que és una porta atapeïda i al meu gust amanida amb condiments discordants. Més per formes i contingut que per estil o gràcia, que això és subjectiu. Com tot en realitat. O no. Se que el meu [estil] l'he de llimar, i pulir, i pintar, i enriquir, i farcir, i podar, i en definitiva: canviar. I els canvis espanten i són difícils.
- T'espanten? Però no et dius revolucionari?
- Tu calla, traïdora de la classe obrera! I no miris què escric, això és cosa meva!
-Doncs no escriguis en una taberna, veste'n a casa.
El Mag Merlí s'ha col·locat i puja a la barra per garantir l'espectacle a la resta. Brama:
- Plou i fa sol i les bruixes es pentinen! I jo les miro. Bruixes desarrelades que han perdut el nord i els seus orígens en la cerca d'un Príncep Blau. M'en ric del Prínceps blaus jo!
Bruixes que han oblidat com tombar Blancaneus a cop de poma, que han arraconat la lluita de classes per la lluita d'un Príncep Blau. Els Prínceps Blaus no existeixen! Són els pares! Visca la Repúblicaaa...
Personatges de la taula del fons s'el miren i fan que no amb el cap. És una taula que parla sobre la incursió capitalista en el món dels contes populars. Miro atent i veig com la Rateta que escombrava l'escaleta fa un glop lent s'aparta els cabell molls que se li enganxen a la cara i parla. Paro l'orella:
- ...princeses que van perdre la innocència i la virginitat. Una lluita d'anys! Però ara, en quin glop van perdre la dignitat com a dones? On han venut els nostres principis? Princeses que s'han convertit en mites de la flexibilitat i l'erotisme a cop d'escot, mini i cubates. I de molta imaginació pels racons del bosc.
La Rateta és coneguda arreu pel seu feminisme transformador.
Ara parla el Pirata Barbaroja que arrossega anys de lluita en l'acció directa:
- ...quin model de fantasia volem? Llops a l'atur, Hamsel i Gretel diabètics, prínceps que ja no monten a cavall si no que se l'injecten... Citant Cliffort i com a advertència a la decadència dels contes, els personatges dels principals contes populars estem prenent "una tolerància buida que, al no comprometre a res, no canvia res" i què cal canviar!
Mary Poppins deixa espurnes a la foscor del derrotisme . En una mà duu un paraigües petit, negre i plegable i en l'altre no sosté res. Parla contundentment suau:
-No extenguem el derrotisme. Prenc del tinter de Saramago que "amb els pensaments tota cura és poca, que alguns els presenten amb aire d'inocència hipòcrita i després, però ja massa tard, manifesten que són malvats." I no és pas un retret senyor Barbaroja, però mesurem cada centímetre de l'objectiu efecte dels nostres mots i no només la subjectiva intencionalitat de les paraules.
Un jove Pere Sensepor, s'alça amb el fusell a l'esquena. Tothom coneix la seva història i com va vèncer el llop i inevitablement se li té un respecte pel qual es fa el silenci on s'obre pas la seva veu:
-No oblidem que cada cop són més les Caputxetes Encaputxades que okupen aquells llibres buits de contingut per a que recuperin el sentit i la funcionalitat literària més social. I no oblidem que els set nans de Blancaneus es van rebelar en contundents vagues indefinides i que ja disposen de condicions de treball dignes. Ni els porquets que resisteixen a l'atac immobiliari. No oblidem els brots de resistència i unim-nos a aquesta nova época de lluites i deixem d'emmascarar la por rere la dialèctica de les excuses. Hamsel i Grettel van perdre el nord perquè els Corbs Bancaris els hi van robar les poques molles que tenien, no permetem que això torni a passar!
Dies després s'ocupen els terrenys del Bosc de Sherwood on la població rebel s'autogestiona i organitza una lluita que no és només de resistència al bosc sinó també una ofensiva liderada per Robin Hood contra la classe explotadora.
Ànims!
Anem'hi!!!
ResponEliminaPer ganes no serà! :)